Català Castellano
TwitterFacebookFlickrLinkedIn

«

»

Print this Post

Tinc un amic que dubta entre la CUP i Catalunya sí que es Pot

Tinc amic que té dubtes. Encara no sap què fer el 27S, si votar a la CUP-Crida Constituent o fer confiança a Catalunya Sí que es Pot (la confluència de ICV-EUiA amb Podemos i Equo).

Aquest amic meu, a vegades s’il·lusiona i d’altres s’entristeix. Té la família i les amistats dividides –bé, dividides no; molt unides però amb discrepàncies sobre el vot— i els seus valors, el sentit crític i l’esperança despistats. Tinc un amic que està disposat a posar en joc el que calgui si és per què es respectin els drets socials i nacionals del poble que s’estima. Aquest amic entén que la sobirania es defensa combatent els atacs a la llengua, la cultura i la democràcia. Però de la mateixa forma creu que no hi ha sobirania plena sense escoles, sanitat i equipaments públics. La sobirania també és ser independent dels mercats financers, sol dir.

Tinc un amic que no creu gaire en les fronteres, però sí que creu que darrera les banderes s’hi amaguen valors. Tradicions. A casa hi té l’estelada i la bandera republicana i les dues el representen, perquè les dues parlen de llibertat. Tinc un amic que s’estima Ses illes, Euskal Herria, Galicia, Andalusia i les Illes Canàries. Que li agrada el flamenc, la gaita, la rumba, Rubianes, Machado i les papas arrugás. Que té sang murciana i que se sent ferit quan el nacionalisme -o la ignorància-, vingui d’on vingui, enfronta pobles. No hi ha res més trist per aquest amic que s’iguali el govern del PP amb la diversitat de famílies que viuen a Espanya, moltes d’elles que s’estimen i respecten Catalunya, malgrat anys de catalanofòbia mediàtica i política.

'Ai!', il·lustració de Joan J. Guillén

‘Ai!”, il·lustració de Joan J. Guillén

Tinc un amic que creu que el bipartidisme ha estat com una mena de càncer que ha fet metàstasi i que costa d’atacar. Que es reprodueix i que mata la il·lusió. Que ofèn, que està podrit, i que enganya. Això sí, també mira de ser just i li generen tot el respecte aquells socialistes que treballen per dignificar el seu espai polític. Aquest amic tampoc li agrada en excés que alguns es mirin molt el melic. Lamenta el règim pujolista i la manca d’autocrítica de CDC i Unió per haver pivotat durant anys l’estabilitat d’un Estat mancat de convicció democràtica. Sorgit d’una Transició poruga. Incompleta. I, sobretot, interessadament desmemoriada amb aquells qui van morir per la llibertat.

Aquest amic meu, que no sempre té raó i que s’equivoca, té un marc mental que de vegades el limita. La seva tradició familiar beu del PSUC, el seu pare va estar empresonat després de manifestar-se en contra de l’assassinat sagnat de Puig Antich i el seu avi va morir d’un infart després d’anys tancat a la Model i al penal de Burgos. La sang li bull davant d’alguns discursos cegs i sords, però fa anys que medita i es pren herbes abans d’anar a dormir. Aquest amic meu, d’àvies lluitadores, que sempre ha tingut clar l’orientació del seu vot, a vegades se sent incòmode amb la petjada de Podemos en la campanya de Catalunya Sí que es Pot. Excessiva, troba. No sempre encertada. Però no li resta valor a l’escletxa oberta a l’Estat, i al canvi monumental que van viure ciutats fins ara reenes del PP, com A Coruña, Santiago, Càdis, Madrid o València, el passat 24 de maig.

Aquest amic meu li agradaria viure en una República Catalana. Sense perdre els lligams amb altres pobles, tots ells amb el dret d’autodeterminació garantit. Perquè creu el futur és dels pobles i de la seva gent. I entén la il·lusió que desperta Junts pel Sí, i admira persones de la candidatura, però no creu que els que sempre han fet el mateix ara puguin ser part del canvi. Dubta profundament que conselleries governades per CDC puguin avançar cap a cap sobirania perquè en el seu ADN estan les privatitzacions. Aquest amic creu que el pluralisme és un bé molt preuat i que la seva televisió pública l’ha perdut. I que hi ha hagut un ús i abús dels símbols en benefici d’una única Catalunya, que és un país plural, divers i que l’hem de fer entre tots, pensem com pensem.

Aquest amic troba a faltar debat polític. Educatiu, social, sanitari. I no li agrada que els seus referents polítics entrin en crítiques eternes. Sí que li agrada la discussió i el contrast de propostes, però no els atacs innecessaris. I accepta les contradiccions, perquè són part de la vida i perquè ell és el primer en contradir-se cada dia. A aquest amic que no li agraden els dogmatismes, ni els sectarismes, ni el pensament únic. Que creu que Catalunya és Serrat, Llach i Ovidi. Tinc un amic que no vol només un país nou, que vol un país millor. Net, just i transparent. I que creu que la ruptura amb l’Estat i el regim sorgit del 1978 és inajornable.

Jo, a aquest amic meu, no el puc ajudar gaire. Només li presto aquestes dues converses que he tingut amb els dos caps de llista d’ambdues opcions que es planteja. I que ell triï. Em diu que espera que la pugna electoral d’avui, sigui l’aliança ciutadana de demà.

Conversa amb Lluis Rabell (Catalunya Sí que es Pot)
Conversa amb Antonio Baños (CUP-Crida Constituent)

Permanent link to this article: http://www.jordimolina.com/tinc-un-amic-que-dubta-entre-la-cup-i-catalunya-si-que-es-pot/