Català Castellano
TwitterFacebookFlickrLinkedIn

«

»

Print this Post

25N: Mas, de Messies a Mourinho

Les expectatives convergents, ‘retallades’ (62/50). Un líder hauria de donar sempre la cara. Més encara després de sortir afeblit d’unes eleccions que ell mateix ha convocat. Malgrat això, Mas va ser l’únic candidat que no va admetre entrevistes durant la nit electoral. Veure Oriol Pujol ocupar el lloc del president —ara en funcions— evocava, inevitablement, a la imatge de Karanka quan Mourinho es negava a acudir en roda de premsa. CiU guanya les eleccions, però rep un revés notable en quedar a 18 escons de la majoria absoluta pretesa. La número dos per Girona, Elena Ribera, haurà de buscar un altre pastor, perquè el poble català li ha demostrat que no és cap “ramat d’ovelles esgarriades”.

ERC, torna (10/21). La força que surt més reforçada és l’ERC d’Oriol Junqueras. La formació republicana recull els fruits d’una renovació serena que l’ha apropat als millors resultats de Carod-Rovira. Destacable el perfil constructiu i humil del líder de la formació, poc habitual en les pugnes personalistes que han segmentat l’espectre independentista en els darrers anys. ERC passa a ser la segona força a Catalunya i pot pressionar a CiU per la convocatòria de la consulta sobre la independència. Caldrà veure fins on arriba el grau d’exigència contra els ajustos de Mas.

El bipartidisme espanyol no mana a Catalunya. El PSC (28/20) surt tocat d’uns comicis en què ha estat en fora de joc. El socialisme català haurà de plantejar-se si reformula el seu concepte de catalanisme o si segueix condemnat a la intranscendència. De moment, Pere Navarro obté el pitjor resultat de la història de la formació. De la seva banda, el PP (18/19) millora tímidament els seus resultats. La suma de les dues formacions, per aritmètica, és l’alternativa que té CiU per eludir un eventual govern de concentració nacional amb ERC.

ICV-EUiA (10/13) i CUP (0/3), l’esperança de l’esquerra alternativa. La formació de Joan Herrera ha sabut recollir part de l’empipament popular i trenquen el sostre electoral de Joan Saura, l’any 2006. La defensa del dret a l’autodeterminació ha mantingut en el debat nacional als ecosocialistes, que han construït un discurs molt bel·ligerant contra les polítiques de CiU i PP. Les CUP s’estrenen al Parlament amb 3 diputats en duplicar el vot aconseguit a les municipals de 2011. L’arribada de les CUP al Parlament és la culminació d’un procés d’expansió des de viles i pobles de Catalunya i un premi a una altra manera de fer política.

C’s (3/9) ressuscita el corrent lerrouxista.  Ciutadans li disputa al PP l’oposició al bloc sobiranista i triplica resultats. Albert Rivera ha estat capaç d’articular una alternativa populista i espanyola a Catalunya que ha guanyat pes en una campanya polaritzada en l’eix nacional. El votant socialista castellanoparlant del PSC ha trobat un nou paraigües.

SI (3/0), un projecte no pot ser només una bandera.  L’aventura política de Solidaritat per la Independència va començar a fer aigües mesos després d’entrar al Parlament, amb la fuga de Joan Laporta. Encara és una incògnita saber quin país volen el senyors Alfons Lòpez Tena i Uriel Beltran, a banda d’un de diferent d’Espanya.

Consideracions finals

  • Cal celebrar l’alta participació, sí. Però l’abstenció –no sabem si crítica o passiva– supera la formació més votada. Cap autocrítica al voltant d’aquest punt. Preocupant.
  • Catalunya és com és, no com alguns grups coorporatius i mitjans públics volen que sigui. A nivell mediàtic, no ha estat una campanya ponderada, que hagi tractat totes les opcions per igual. Especialment clarificadora és l’opinió de l’assessor David Espinós, en aquest article.
  • Si la consigna de les eleccions era la formulació d’un referèndum sobre l’autodeterminació, l’aritmètica admet la consulta. Els 87 diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP (caldira veure si finalment el PSC s’hi adhereix) són més que suficients. El compromís amb els electors hauria de ser coherent.
  • Catalunya no vol representants xenòfobs. Plataforma per Catalunya del feixista Josep Anglada no tindrà representació a la cambra de la Ciutadella, però supera el 2% dels sufragis, per davant de formacions com SI. És necessari un acord, com més transversal millor, per combatre les consignes racistes en la vida política del país.

Permanent link to this article: http://www.jordimolina.com/mas-de-messies-a-mourinho/