Català Castellano
TwitterFacebookFlickrLinkedIn

»

Print this Post

Respectar la diferència

Un dels reporters més llegits a les facultats de periodisme és el polonès Ryszard Kapuscinski, que es va passar mitja vida fent cròniques arreu del món, sovint en terreny hostil. Ell deia que “l’encontre amb l’altre, amb éssers humans diferents, constitueix des de sempre l’experiència fonamental i universal de la nostra espècie”.

 

Tanmateix, el tractament informatiu de la multiculturalitat és un dels temes pendents i, segurament, un dels reptes més exigents del periodisme. Comunicar la diferència es un procés complicat que requereix la voluntat d’interacció i, especialment, la superació de perjudicis i estereotips. Com explica la mediadora intercultural, Aura Trifu, “indicar la nacionalitat o el color en la delinqüència quan es publica una notícia provoca desconfiança a la gent, en canvi destacar les qualitats positives de les persones o donar coneixement sobre allò que uneix les diferents cultures, facilita la interacció”.

 

Sense anar més lluny, a Barcelona és més habitual sentir parlar “d’immigrats” que de “persones”, així com de “guetos”, enlloc de “barris empobrits”. Tot un seguit d’hàbits periodístics que, a vegades per la manca de temps en les redaccions o, d’altres, per desconeixença, no contribueixen a generar espais de reflexió positiva i d’enteniment entre veïns i provoquen rebuig o confusió davant la diferència en la societat receptora.

 

De fet, és la por la que ens demana la construcció d’estereotips, com explica l’antropòleg Rafael Crespo, que aquest mes ha parlat amb el diari a l’espai de l’entrevista. Amb els estereotips, però, estem fent un exercici de simplificació d’una realitat immensament diversa. L’Àfrica negre, per exemple, és el continent més ric, més heterogeni i més enigmàtic que hi ha, però tanmateix sovint ens hi referim com si fos un país homogeni. I els mitjans de comunicació hem de mirar en no caure ens aquest tipus de paranys.

 

A petita escala, en el nostre barri tenim un gran repte i una gran responsabilitat, almenys el diari així ho entén. Sovint escoltem demanar integració. I, en realitat, el que molts cops estem fent és demanar que altres persones renunciïn a ser com són. I encara que el color de pell i l’origen hagin canviat, Catalunya ja ha viscut fenòmens migratoris als anys 30, amb l’onada de murcians, i als anys 70, amb andalusos. I també aleshores hi va haver sectors que van mostrar un rebuig inicial que, a dia d’avui, podem dir que no era necessari. Ara per ara, a Barcelona hi ha 176 nacionalitats i ni la marroquina, ni la pakistanesa, ni la romanesa, ni la boliviana són les capdavanteres. Ho és l’italiana i no sembla que ningú pateixi per una invasió imminent d’italians. Com deia el geògraf i historiador grec, Heròdot, uns quants anys abans de Crist: “tenim veïns i ells, al seu torn, també en tenen i, plegats, formem el mateix planeta”.

Instantània del fotògraf i millor amic, Joan Herrera, en un dels molts Primers de Maig que hem compartit.

Article publicat com ‘Editorial’ al diari Zona Sec -veure aquí-

Permanent link to this article: http://www.jordimolina.com/hello-world/