Català Castellano
TwitterFacebookFlickrLinkedIn

«

»

Print this Post

“Espanya sempre ha tingut una actitut avassalladora amb els trets diferencials”

Entrevista a Arantxa Anitua, la presidenta de Laurak-Bat, el centre basc més antic del món

A l’Argentina hi ha la diàspora basca més important del món. No és estrany que sigui a la terra de mites com el Che o Evita Perón on es troba l’emblemàtica Laurak-Bat, l’Euskal Etxea (1877) amb activitat ininterrompuda més antiga a dia d’avui a l’estranger. L’advocada Arantxa Anitua, néta de bascos, n’és la seva presidenta des de fa gairebé dos anys. “Hi ha més bascos-argentins a l’Argentina que bascos a Euskal Herria”, reflexiona en rebre’ns.

Arantxa Anitua

Arantxa Anitua és la presidenta de Laurak-Bat des de fa dos anys. Foto: J.Molina


Un 10% dels argentins és d’origen basc. Fins a quin punt la societat argentina és conscient del pes d’Euskal Herria en el seu país?

Sens dubte existim en la consciència col·lectiva de l’Argentina. Hi ha infinitat de referències i dites sobre els bascos, sempre relacionats, això sí, amb el món del camp. No obstant això, el que malauradament preval en la societat és la vinculació amb ETA. Sempre hem d’aclarir que no abracem ni de prop a ETA, però aquí seguim sent els ‘tirabombas’.

Com es va viure des de la distància el procés de pau?

Amb molta alegria. El dia que es va anunciar la fi de la violència el centre va emetre una nota celebrant la decisió. Sempre hem demanat la dissolució de la banda armada. Els objectius d’Euskal Herria només els aconseguirem per la via democràtica.

Quins són, per Laurak-Bat i la seva presidenta, aquests objectius?

No som una entitat partidista, però sí política. Ja en els nostres estatuts ens posicionem a favor de la independència d’Euskal Herria en el seu conjunt. Aquesta és la posició de Laurak-Bat i dels seus dotze membres de la comissió directiva. I també la meva.

Creu que el govern sortint de les recents eleccions pot remar cap a aquesta direcció?
Així ho esperem. Desitjàvem que els partits nacionalistes fessin un bon paper en les eleccions i així va ser. Des d’aquí, ens resulta difícil entendre que PNB i Bildu els costi tant unir-se si el principal objectiu és el mateix. Els moviments partidaris no poden allunyar l’objectiu comú.

El context de crisi a Espanya i Europa i el cas català faciliten el procés cap a la llibertat d’Euskal Herria?
Crec que la conjuntura de crisi econòmica empeny el cas català. Sempre sorgeixen oportunitats en els contextos de crisi. Quan les butxaques estan plenes costa emprendre una revolució i potser això estigui pesant a Euskal Herria, amb un nivell de vida més que correcte. Nosaltres vam aconseguir un concert econòmic que Catalunya sempre ha perseguit, i potser aquesta lluita dels catalans avui els hagi portat a tenir la independència més a prop. A més, el poble català té menys ferides que el basc per seure a parlar.

A l’Argentina hi ha més de 85 centres bascos. Foto: J.Molina

Com van ser les relacions amb el Govern de coalició entre PSOE i PP?
Cordials. Van ser quatre anys sota un govern que no sentíem com a propi. De fet, tots els lehendakaris, excepte Patxi López, van passar per Argentina i, per extensió, per Laurak-Bat. Vam témer que s’atemptés contra els nostres símbols i que no arribessin les ajudes. Però ells van complir i nosaltres sempre vam reconèixer aquell govern, per més que la coalició PSOE-PP no ens va semblar raonable, i més tenint en compte que en aquells comicis hi va haver partits proscrits.

Com es gestiona el centre?
Tenim una massa societària que aporta una part important, a més de les subvencions del govern basc, que van destinades íntegrament a projectes culturals. Hi ha una normativa segons la qual s’estableix una subvenció percentual del que es demana i, s’atorgui o no, l’activitat ha de desenvolupar-se. Es va anar modificant per no generar clientelismes i, gràcies a aquestes ajudes, han crescut els centres bascos al país. A més tenim recursos propis, com els que provenen del restaurant de cuina basca, els espais de lloguer, la pista de frontó o les classes d’euskera.

Qui demanda l’euskera?
N’hi ha que s’acosten des del romanticisme, perquè van tenir avis bascos, i d’altres són simplement amants dels idiomes i els interessa l’euskera per una qüestió exòtica. El més important és que la nostra llengua està present al Centre Universitari d’Idiomes (CUI) de a Universitat de Buenos Aires. Els professors que imparteixen les classes d’euskera estan formats a l’Argentina. De fet, els docents d’Euskal Herria es queden sorpresos del bon nivell que hi ha aquí.

Es fan ressò els mitjans argenitns de les activitats del centre?
És molt difícil penetrar en els mitjans argentins. Espanya sempre ha tingut una actitud avassalladora contra els trets diferencials. I l’ha contagiat a l’Argentina i, per extensió, als seus mitjans, que no presten atenció a nacions com la nostra. Ara bé, un cop a l’any tenim la festivitat ‘Buenos Aires Celebra’. Tallem els carrers i tota la col·lectivitat es pot mostrar. Aquesta activitat ens obre una petita escletxa en el panorama mediàtic on poder difondre qui som i d’on venim. A l’agost van passar més de deu mil persones. És una gran vidriera en què participen tots els centres bascos de l’Argentina.

I què em diu de la xarxa Basca d’Acolliment que impulsa la Federació d’Entitats Basques a Argentina (FEVA) des de fa dos anys?
Es tracta d’oferir als joves estudiants d’Euskal Herria espais perquè puguin sentir-se més a prop de casa seva. L’Argentina és enorme, però els 85 centres bascos que hi ha al país ajuden a reduir distàncies. Els estudiants tenen accés a biblioteques, sales amb ordinadors i fins i tot espais com el frontó. Les Euskal Etxeas sempre van tenir una funció de fraternitat i solidaritat que aquest projecte tracta de recuperar.

De vegades Europa mira amb certa superioritat a l’Amèrica Llatina. Tot i així, encara és hora que alguns països del vell continent condemnin les seves dictadures. El partit que Governa Espanya és un alumne avantatjat en aquest costum…
Sí, aquí ens sorprèn… No entenem que no hi ha un càstig social en el cas del Partit Popular. La gent els segueix votant! Hi ha molta por al revisionisme. Però no es pot construir res si abans no es revisa. Sovint l’argument és evitar l’odi, però cal reconèixer les víctimes. Els argentins, com a mínim, hem estat capaços d’afrontar un procés democràtic per jutjar els militars.

Entrevista publicada a Noticias de Gipuzkoa -veure aquí- i al portal basc Zuzeu -versió en euskera, aquí-

Permanent link to this article: http://www.jordimolina.com/entrevista-a-arantxa-anitua-presidenta-de-laurak-bat-el-centre-basc-mes-antic-del-mon/