Català Castellano
TwitterFacebookFlickrLinkedIn

«

»

Print this Post

Independència i hipocresia

Parlar de xifres en una manifestació és arriscat perquè a hores d’ara no hi ha cap sistema més o menys homologat i fiable com per mesurar els participants de qualsevol convocatòria. El què és evident, fossin un milió o un milió i mig les persones que van omplir el centre de Barcelona l’11-S en la manifestació independentista, és que la Diada d’enguany marca un abans i un després en la vida nacional de Catalunya.

La societat civil catalana ha respost amb contundència a la crida de l’Assemblea Nacional de Catalunya —al barri hi tenim una porció amb la plataforma Poble-sec per la Independència— i ha interpel·lat els partits polítics, que s’hauran de posicionar, vulguin o no, en relació a aquest punt. Després de 150 anys el catalanisme polític, encaparrat en trobar l’encaix de Catalunya amb Espanya, sembla superat per l’anhel sobiranista, que ha multiplicat simpaties.

Poc ha tardat el Govern de la Generalitat a convertir en determinació –de moment només són paraules– el que fins ara havia estat una calculadíssima ambigüitat en l’eix nacional. Mas diu “plena sobirania” on fins ara deia “pacte fiscal”. Diu el Govern que pren nota. I cal lamentar, en una societat democràtica, que el poder només prengui nota d’allò que li convé. Sobretot perquè encara és hora que prengui nota de la gentada que va nodrir el 15-M, de la vaga general del 29-F o de les successives concentracions dels treballadors públics de la Sanitat i l’Educació. Un seguit de protestes que, sense el suport institucional del país ni dels mitjans de comunicació, van ser del tot notables i només van rebre la indiferència del Govern.

Serem independents si ho volem ser. Però no ens hi durà un Govern hipòcrita, que ha convidat al PP a prendre part de la vida institucional de Catalunya i que ha permès —de vegades amb suports explícits i d’altres amb silencis còmplices amb el PP— amnisties fiscal als grans capitals o reformes laborals perverses.  Volem ser independents, però també ho volem ser de la corrupció, de la repressió policial i de les retallades. I en això el nostre Govern és tant sospitós com els dels nostres veïns.

Un dels infinits moments de la mani de l’11 de setembre. (J.Molina)

Article publicat com Editorial al diari Zona Sec

Permanent link to this article: http://www.jordimolina.com/el-govern-estudia-privatitzar-a-un-senyor/