Català Castellano
TwitterFacebookFlickrLinkedIn

«

»

Print this Post

“El compromís el tenim amb els nostres electors, no amb la direcció del PSOE”

Entrevista a Jaume Collboni (@jaumecollboni), portaveu del PSC i diputat al Parlament de Catalunya

Fotos: Ana Inés Fernández

@molina_jordi / Barcelona. Si el PSC vol tornar a ser el referent de l’esquerra a Catalunya necessita impregnar de frescor no només les seves polítiques, sinó també els seus líders. Un dels seus principals valors és Jaume Collboni (Barcelona, 1969) que es mostra autocrític amb el PSC i contundent amb alguns referents estatals del PSOE. Amb un discurs àgil i un mig somriure sempre latent traça les directrius que marcaran el rumb dels socialistes a Catalunya.

Segons les últimes enquestes, el PSC ja no es troba en caiguda lliure. S’estan recuperant?
El PSC ha trobat un camí, que era el més important. Després de perdre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Govern, hi va haver moments d’incertesa. Ara tenim clar el camí que cal seguir. Pel que fa a les enquestes, almenys la del CEO i la que va fer El Periódico, sí que sembla que hem deixat de baixar. Però una enquesta té poc a veure amb el comportament del vot en un dia d’eleccions.

Digui un parell de motius que expliquin el daltabaix del PSC a Catalunya.
Primer, la mala gestió de la crisi. El 2010, va esclatar amb tota la seva cruesa i es van fer unes retallades —que ara semblen una broma comparats amb les que s’han fet a Catalunya i Espanya— que ens van trencar el discurs i el relat. Ens vam enfrontar a la crisi amb un programa, i fins i tot amb un llenguatge, que no era propi de la socialdemocràcia. Tot plegat, ens va treure credibilitat i avui ens resta força per construir una alternativa política i social a la dreta. En segon lloc, tenim la qüestió nacional de Catalunya i tota la mala gestió que es va fer l’Estatut i la sentència del TC. Els eixos de la política a Catalunya s’han mogut molt ràpidament i al PSC li ha costat retrobar-se en aquest nou espai.

Fa pocs dies es va signar l’acord de Granada amb els socialistes espanyols. El teu company de files, Maurici Lucena, el comparava amb els avantatges que hi hauria en una Catalunya independent.
L’acord de Granada és un bon inici per començar a plantejar el canvi constitucional. És a dir, es reconeix que hi ha un problema greu d’articulació territorial a Espanya, i molt especialment en la relació de Catalunya i la resta de l’estat. Davant d’aquesta evidència, tenim dues actituds diferents focalitzades en els dos grans partits espanyols. D’una banda està el PP, que nega el problema, i per l’altre el PSOE, que l’identifica i que presenta una proposta. Això és el més essencial de l’acord de Granada. Segurament no tot el que contempla el document ho podrem dur a terme, però ja hi ha una proposta consensuada entre PSC i PSOE per començar a traçar el camí cap a la reforma constitucional.

No obstant això, pocs dies després s’han vist discrepàncies. Sobretot pel que fa a la llibertat de vot al Congrés. T’ha decebut escoltar alguns barons socialistes?
La llibertat no te la dóna ningú: es té i s’exerceix. El compromís el tenim amb els nostres electors, no amb la direcció del PSOE. Aquesta llibertat és justament la que permetrà al PSC mantenir la coherència de vot a Barcelona i a Madrid, encara que això pugui suposar votar puntualment de forma diferent al PSOE.

Se’n fa difícil imaginar una Espanya realment federal veient l’actitud de segons quins membres del PSOE…
La proposta de reforma federal ja és una realitat, i l’ha fet possible el conjunt del socialisme espanyol. En 35 anys de democràcia no s’havia plantejat mai una reforma a fons de la Constitució per construir un nou pacte que tingui en compte les realitats socials, econòmiques i polítiques. Serà un acord que, com tots, necessitarà propostes clares, temps i diàleg. Amb aquesta proposta, exigim un canvi en profunditat. No diem ni que serà fàcil, ni que hagi de serà ràpid. Però ho farem.

Un altre partit de tall estatal, com IU, sí que ha reconegut el ‘dret a decidir’. Han fet el pas que molts socialistes catalans voldrien que donés el PSOE?
És molt important reconèixer el dret a decidir i és cert que, en aquest punt, nosaltres tenim una discrepància amb el PSOE perquè ells, de moment, no el reconeixen. Ara bé, els partits han de tenir una proposta més o menys concreta. ERC ha parlat de república catalana, els socialistes proposem una constitució federal. Però no sabem què proposa IU i ICV-EUiA, encara. I el mateix passa amb CiU, que sempre juga amb els eufemismes de les estructures d’estat i els camins a Ítaca. Sabem que volen el ‘dret a decidir’ i està molt bé però… per decidir què? Ara, amb el referèndum a l’horitzó, és el moment de que els partits facin propostes.

Quantes opcions hauria de tenir, doncs, la consulta?
Per a nosaltres el més adequat seria triar entre la independència o un estat federal. Per això necessitem un partit socialista a nivell de l’estat que ofereixi una proposta nova i atractiva. Nosaltres considerem que la independència no és la solució, per tant estem fent un esforç en un temps rècord i històric per quan arribi el moment de decidir. Defensarem una proposta que sigui possible i que suposi un canvi substancial en les relacions territorials de l’estat.

Aquesta proposta, més enllà d’abordar qüestions nacionals, també haurà de recuperar els valors socials perduts en els últims anys. Avui cap activista veu el PSC com un referent…
Malgrat l’estereotip del socialista que ha estat sempre en les institucions, la gran majoria de nosaltres procedim dels moviments socials. És el meu cas, per exemple, que m’he format políticament en el moviment estudiantil i sindical. Per a nosaltres és una part natural de la nostra biografia personal i col·lectiva. En qualsevol cas, crec que els moviments socials no s’han de reflectir en cap partit. Han veure els partits, sobretot els de l’esquerra, com aliats de les causes. Per exemple, aquesta setmana es veurà al Parlament una llei contra l’homofòbia. El col·lectiu de LTGB ens confessava el seu agraïment pel suport que els havíem donat durant la tramitació de la llei i jo els deia que nosaltres només hem fet l’últim tram del camí. Crec que aquest ha de ser el vincle entre moviments i partits.

Malgrat aquest esforç, la fugida de vots del PSC a altres opcions de l’esquerra ha estat flagrant …
És evident que hi ha hagut una fuga de vots i una disminució de la confiança dels nostres electors. El nostre pas pel Govern, en moments tan complicats, va provocar un distanciament que hem de contrarestar amb fets. No sóc partidari de fer molts discursos i, justament com procedeixo dels moviments socials, sé que només podem recuperar el lideratge de l’esquerra a partir d’experiències i col·laboracions concretes. Hem d’aconseguir que els moviments socials, veïnals i tots els col·lectius ens vegin com un instrument útil per canviar polítiques.

Com se’t queda el cos quan icones del socialisme espanyol, com Elena Salgado o Felipe González, entren en multinacionals com Endesa o Gas Natural amb nòmines estratosfèriques?
No ho veig amb simpatia. Hi ha molts socialistes que han donat el millor de si mateixos sense rebre res a canvi, sense tenir cap càrrec públic, i que han transformat aquest país en els últims 30 anys. I és cert que hi ha figures que per desconnexió, o per què acaben perdent una mica la perspectiva de les coses, segueixen unes evolucions que segurament no haguessin vist amb molta simpatia fa uns anys. Això no vol dir que un no pugui tenir sortides professionals després del seu pas per la política, faltaria més. Però és veritat que hi ha algunes sortides que, de vegades, grinyolen.

CiU ha passat de defensar el pacte fiscal a demanar la independència. A què es deu el canvi de rumb?
És una fugida cap endavant. El senyor Mas ha comès un error en fer una lectura massa esbiaixada i una mica distorsionada del que va suposar la manifestació de l’11 de setembre. És evident que aquesta manifestació reivindicava un estat propi, però crec que un polític d’un partit gran ha de governar en base a lectures una mica més profundes. El sobiranisme ha crescut, evidentment, i hi ha més demanda d’autogovern i de més capacitat de finançament. Però d’aquí a demanar la independència…

Com pot acabar tot aquest procés?
Crec que acabarà amb un acord, veurem de quines característiques i en quin sentit. A més, Mas ha comès un segon error. Ha generat l’expectativa de que aquest problema es pot resoldre de forma ràpida. I no és així. Cap país democràtic que hagi perseguit la independència ho ha aconseguit en un any, ni en dos. El Quebec n’ha trigat 30 per celebrar el referèndum. Per tant, no serà ràpid i correrem el risc d’haver de gestionar una més que possible frustració.

¿Què li va semblar el concert ‘Per la Llibertat’ que es va celebrar al Camp Nou fa uns dies?
Bé, encara que no vaig anar. És evident que aquest era un concert independentista i aquesta idea no és la que a mi em mou. No sóc anti-independentista, senzillament crec que no és la solució, però no tinc res en contra de l’independentisme ni els independentistes, en absolut.

¿Viuria a gust en una Catalunya independent?
Depèn. No tinc clar com seria aquesta Catalunya. No ens l’expliquen i escolto algunes versions molt diferents segons qui parla. A vegades m’expliquen una versió de Catalunya que no m’agrada gens.

Però tampoc ens expliquen exactament com seria l’Espanya federal …
El projecte federal està molt més definit. Coneixem elements com els òrgans de participació que hi hauria, els principis del nou finançament o el respecte a les identitats nacionals… En canvi, hi ha aspectes de l’oferta independentista molt curiosos. Jo, per exemple, pregunto a CiU si són republicans. Més que res perquè és un factor que podria fer-me simpatitzar una mica més amb el tema. Però tampoc m’aclareixen res. Mai em diuen la forma d’estat que volen, no van més enllà de l’eslògan. És el moment que els partits facin les seves propostes en aquest sentit.

En qualsevol cas, vostès tenen el millor actiu del republicanisme. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va demanar l’abdicació del rei Joan Carles … És de la seva opinió?
Somriu Jo sóc republicà per principis i perquè sóc demòcrata.

Permanent link to this article: http://www.jordimolina.com/el-compromis-el-tenim-amb-els-nostres-electors-no-amb-la-direccio-del-psoe/